Archivo de la etiqueta: ciclismo

Homenaje a Santi Prat

Santi Prat es uno de los grandes impulsores del ciclismo en Molins de Rei. Un hombre entrañable, oyente cuando hacíamos los deportes en la radio municipal del pueblo. Abuelo de otro grande. Cuando murió, le dedicamos este texto en forma de homenaje.

Texto publicado originalmente en Viu Molins de Rei. 

Mor Santi Prat, el gran impulsor del ciclisme a Molins de Rei

Santi Prat, ciclista i impulsor del Club Ciclista Molins de Rei, mor a l’edat de 90 anys. La seva vida és una història d’amor per la bicicleta i de lluita per la implantació del ciclisme a Molins de Rei.

Santi Prat abans de la cursa de Festa Major de l'any 1948 // El Llaç
Santi Prat abans de la cursa de Festa Major de l’any 1948 // El Llaç

Una vida lligada a la bicicleta. Així ha estat la trajectòria vital de Santi Prat i Gilavert (Molins de Rei, 1925) mort la nit del 17 de juny de 2015 a l’edat de 90 anys per causes naturals. Prat va ser un gran impulsor del ciclisme com a esport i de la bicicleta com a mitjà de transport. De fet, fins ara fa un any se’l podia veure voltant per Molins de Rei sobre dues rodes amb, sempre, la ràdio enganxada al manillar. Fins que els metges el van deixar, Prat es va moure en bici, tot i la seva avançada edat. Aquells que el coneixen expliquen que una part d’ell ja va morir en no poder agafar-la.

Seguir leyendo Homenaje a Santi Prat

Santi Prat, ciclista de una pierna

Entrevista publicada originalmente en Viu Molins de Rei.

Santi Prat: «Somio amb anar a uns Jocs Paraolímpics»

De juvenil, Santi Prat (Molins de Rei, 1986) era un dels ciclistes més brillants del pilot espanyol. Al arribar a sub23, però, es va trobar amb un món brut, allunyat del que ell somiava. D’alguna manera, va perdre la il·lusió pel ciclisme. Ara fa un any va patir un greu accident de moto on es va patir per la seva vida. El resultat va ser una cama trencada i l’altra amputada.

Santi Prat acaba de preparar-se abans d'un entrenament // Jose Polo
Santi Prat acaba de preparar-se abans d’un entrenament // Jose Polo

Reconeix que a l’hospital no parava de pensar en la seva bicicleta i en l’aire que li dóna a la cara cada vegada surt amb ella. Els metges li van dir que potser no podia tornar a reunir-se amb la seva musa de dues rodes. Mesos de rehabilitació després, forma part del Genesis Team, l’únic equip de ciclisme paraolímpic existent a Espanya. Es pot dir que ha perdut una cama però ha recuperat la il·lusió pel ciclisme i, gracies a aquest esport, està superant un trauma que li ha canviat la vida. Com el seu pare i el seu avi, no es pot entendre al Santi sense la seva bici i, és per això, que aquesta és una història, sobretot, de supervivència. 

En la seva millor època va arribar a ser un gran ciclista.

Vist amb perspectiva, tant bo no era. D’amateur i de juvenil, sí. De fet, de juvenil vaig ser campió de Catalunya i quart d’Espanya. Però en el ciclisme l’hora de la veritat és quan passes a sub 23. És llavors quan has de demostrar si realment vals o no pel ciclisme professional. Em vaig donar un termini de quatre anys per demostrar si servia o no i, al tercer, vaig decidir plegar perquè en el ciclisme si no ets exageradament bo els contractes que tindràs són molt precaris. Un any pots tenir contracte i al següent no. Probablement, a base d’anys d’esforç, pogués haver arribat a ser professional però sempre amb aquestes condicions. No era el que jo buscava.

Seguir leyendo Santi Prat, ciclista de una pierna

Què se n’ha fet de… Joseba Beloki

Hace tiempo que no escribo por aquí, no, no he estado de vacaciones. He estado cumpliendo un sueño en una nube y no soy hombre tópicos.

Quisiera dejaros por aquí unos minutitos de radio. Siempre me ha gustado mucho el ciclismo, mi ídolo de chiquitito era Fernando Escartín con su cara de sufrimiento encima de la burra y, hoy, hemos podido charlar un ratillo con Joseba Beloki en La Graderia, ese ciclista que plantó cara a Armstrong y después sufrió una caída en Gap que le marcaría de por vida.

A un servidor le ha hecho mucha ilusión, espero que a vosotros os guste.

eee! que soy de deportes

No lo entiendo, no me reconozco, veo todo lo que he escrito por aquí y no he hablado de deportes! No doy crédito… A la postre España ha ganado el Mundial y Contador el Tour y yo sin decir nada.

La selección ha demostrado que en el fútbol no ganan los que más músculo tienen, cosa que dudé hace unos años antes de que apareciera el Barça de Ronaldinho, y eso es bueno para todos. Destacaría especialmente el papel de Xavi. El de Terrassa es de los jugadores que han cambiado este deporte durante los últimos años, además hacia un sentido que sobre todo beneficia al espectador. Por otro lado, el grupo ganador que se ha formado de la mano de dos entrenadores muy cuestionados es algo que ya forma parte de la historia del fútbol. La última selección que realmente creó escuela era la Francia de Zidane. ¿Se acuerdan a qué jugaban? Ni punto de comparación.

3 Tours lleva Alberto Contador. El de este año al estilo catenaccio, agarrándose a la rueda del rival y cogiendo ventaja en las pocas ocasiones que tuvo. Una vez dije que la victória de Contador sería la victória del ciclismo y lo pienso así, pero creo que el deporte de las dos ruedas tiene una gran noticia en la aparición de Schleck como un hombre que le va a dar muchos dolores de cabeza al madrileño. Por cierto, Contador hace bien en cambiar de equipo, en este Tour había escuadras superiores a la suya y los grandes tienen que tener el mejor equipo.