Archivo de la etiqueta: Molins de Rei

5 años de inocentadas en Viu Molins de Rei

Sí, este 2015 ha sido el quinto aniversario de Viu Molins de Rei. Podríamos reflexionar profundamente sobre la aventura periodística que significa pero mejor acabar el año con un poco de humor. Estas son las cinco inocentadas publicadas en 28 de diciembre.

2010 «Pere Bergoñón «Pier» es presenta a l’alcaldia de Molins de Rei» -> El artista con más ‘pedigrí’ de Molins de Rei dando el salto a la política para declarar la «independencia política» del municipio. Más de un voto se llevaba, seguro.

2011 «Xavi Paz i Joan Ramon Casals compartiran pis» -> CiU i PSC llegaban a un acuerdo de gobierno para repartirse la alcaldía y sus dos líderes, siempre ‘cogidos de la mano’, hacían juntos todas las apariciones públicas. Uña y carne. ¿Por qué no compartir piso también?

2012 «Mercadona ampliarà el seu espai comercial sota les plaques fotovoltaiques» -> La llegada de Mercadona creó polémica en el municipio  y nosotros lo quisimos colocar en otro punto polémico, las placas solares pagadas por Zapatero que ni funcionaban, ni funcionan, ni funcionarán…

2013 «Consensuat un referèndum sobre les obres del pati del Palau» -> Parodiamos la consulta sobre la independéncia de Catalunya – y su doble pregunta – con unas obras que también causaron polémica, la construcción de una plaza verde en el centro del pueblo. Sí, si nos ponen una plaza verde queremos aparcamiento y si tenemos donde aparcar tenemos un pueblo muy gris. Y así.

2014 «L’Ajuntament negocia amb Barcelona intercanviar el Castell Ciuró per Santa Creu d’Olorda» -> Te das un paseo por los Sant Pere de Romaní o los aiguamolls y te das cuenta que no somos capaces de cuidar nuestro entorno natural pero, pese a ello, queremos arrebatar la propiedad de Santa Creu a la gran Barcelona.

2015 «Junts pel Sí proposa Joan Ramon Casals com a candidat de consens per presidir la Generalitat» -> ¿Que no se ponen de acuerdo para investir presidente? No hay de qué preocuparse, nuestro alcalde puede ser una figura de consenso. Eso sí, sin abandonar la alcaldía.

Homenaje a Santi Prat

Santi Prat es uno de los grandes impulsores del ciclismo en Molins de Rei. Un hombre entrañable, oyente cuando hacíamos los deportes en la radio municipal del pueblo. Abuelo de otro grande. Cuando murió, le dedicamos este texto en forma de homenaje.

Texto publicado originalmente en Viu Molins de Rei. 

Mor Santi Prat, el gran impulsor del ciclisme a Molins de Rei

Santi Prat, ciclista i impulsor del Club Ciclista Molins de Rei, mor a l’edat de 90 anys. La seva vida és una història d’amor per la bicicleta i de lluita per la implantació del ciclisme a Molins de Rei.

Santi Prat abans de la cursa de Festa Major de l'any 1948 // El Llaç
Santi Prat abans de la cursa de Festa Major de l’any 1948 // El Llaç

Una vida lligada a la bicicleta. Així ha estat la trajectòria vital de Santi Prat i Gilavert (Molins de Rei, 1925) mort la nit del 17 de juny de 2015 a l’edat de 90 anys per causes naturals. Prat va ser un gran impulsor del ciclisme com a esport i de la bicicleta com a mitjà de transport. De fet, fins ara fa un any se’l podia veure voltant per Molins de Rei sobre dues rodes amb, sempre, la ràdio enganxada al manillar. Fins que els metges el van deixar, Prat es va moure en bici, tot i la seva avançada edat. Aquells que el coneixen expliquen que una part d’ell ja va morir en no poder agafar-la.

Seguir leyendo Homenaje a Santi Prat

De obras en la vieja fábrica de sueños

Alguna vez pensé que nunca llegaría a ver estas imágenes. 

Noelia Caballero, el futuro de la #halterofilia

Caballero después de un entrenamiento // Jose Polo

Con tan solo 13 años, Noelia Caballero (Molins de Rei) es una de las grandes promesas de la halterofilia. Bajo una apariencia física de una chica normal de su edad, que le aleja de los estereotipos existentes sobre este deporte, la pequeña Caballero esconde un talento innato que trabaja, seis días por semana, en un pequeño rincón del pabellón municipal, lejos de unas condiciones óptimas.

Pese a este factor, del cual es culpable la crisis económica y la dejadez de las instituciones deportivas de la Generalitat de Catalunya, asesora un palmares fantástico en este 2012. Es su  primer año como levantadora, dejando atrás su etapa en la modalidad de técnica:

  • Campeona de Catalunya sub-15 y récord de Catalunya sub-15
  • Campeona de Catalunya sub-17 y récord de Catalunya sub-17
  • Campeona de Catalunya junior y mejor marca del campeonato
  • Campeona de Catalunya absoluta y mejor marca del campeonato.
  • Internacional con la selección catalana (Catalunya /Italia) y mejor marca del campeonato.
  • Campeona de España sub-15
  • Subcampeona de España sub-17
  • Tercera de españa en el cpto de España junior
  • Tercera de españa en el cpto de España absoluto
  • Convocada con la selección catalana, en el programa joven promesas
  • Atleta oficial del objetivo olímpico 2016-2020.
Apasionada del piano, lo que realmente llama la atención de Caballero es su forma de trabajar. Incansable y tenaz, se marca como objetivo competir algún día en unos JJOO. Intentamos conocerla un poco más en un reportaje para el programa En Joc de la La Xarxa radio. 

Els herois del vent

Texto publicado originalmente en Viu Molins de Rei

CB Valls  74- 83 CE Molins de Rei. El bàsquet masculí torna a guanyar després de dues derrotes consecutives en una pista molt complicada. Els homes de Juan Couto van superar un partit que es va complicar a base d’un bàsquet atractiu i intens en defensa. 

El CE Molins de Rei va aconseguir una gran victòria a la pista del Valls // Jose Polo
El CE Molins de Rei va aconseguir una gran victòria a la pista del Valls // Jose Polo

El sènior masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei es desplaçava aquest cap de setmana a Valls (Alt Camp), una ciutat amb una àmplia tradició vinícola i de calçots. L’any 2005 un grup de joves de la cinquena generació de la família Ferré van decidir donar-li una volta a la vinya familiar, dedicada a la venta de raïm a l’engròs, per fundar un petit celler anomenat Mas Vicenç. La idea és fer vins diferents a la resta. Joves, innovadors, alegres i atrevits, però sense oblidar els valors i la tradició. Es van començar a fer coneguts a la zona quan van crear El Vi de Vent, un vi dolç, de sobretaula, que entra suau acompanyat amb fruits secs i no deixa indiferent a ningú.

Doncs sense perdre el principal valor que tenen: la defensa, el joc del CE Molins de Rei va ser dolç com el Vi de Vent. Sense por, mostrant el millor de cada jugador en atac. Els molinencs llançaven, passaven i penetraven amb la mateixa intrèpida valentia del fundadors del celler. Els homes de Juan Couto van sortir al primer quart amb la intensitat que els hi va mancar en els dos últims partits. Segurs d’ells mateixos, van fer un parcial de 10 a 14 en els primers sis minuts. L’entrenador va esperar fins al minut 8 per introduir cap canvi en el quintet titular. La visita contra l’equip que va aconseguir el campionat de lliga la temporada passada a Segona Catalana per davant del Molins començava bé i s’arribava al final del primer període amb un resultat de 13 a 16.

Però el CB Valls és un equip amb una qualitat immensa i es van refer al segon període. Algunes errades molinenques en cistelles a priori fàcils van ser aprofitades pels locals que es van arribar a posar per davant a l’electrònic. Una variant tàctica utilitzada per l’entrenador gallec habitualment, la defensa a tota la pista, va fer que l’equip local no s’escapés a l’electrònic. Les àgils mans molinenques robaven pilotes i el matx va entrar en un estat d’igualtat màxima. Llavors va aparèixer un factor més en el partit: l’arbitratge. És pot afirmar sense por a equivocar-se que el CE Molins de Rei va jugar amb el vent en contra en tot moment. Això va provocar un cert nerviosisme en els jugadors molinencs i el sempre batallador Lluís Vélez (5 punts) va ser sancionat amb una falta tècnica. Tot i això els molinencs van endreçar el camí dels vestidors amb una mínima avantatge (35-36) després d’una cistella espectacular sobre la botzina de Ferran Angulo (12 punts).

L’inici del tercer quart va ser espectacular per part del CE Molins de Rei que, amb un bàsquet qualitat, va fer mèrits per trencar el partit. Angulo penetrava i Vélez lluitava com un gladiador sota la cistella en aquell gris ofici del pivot. En defensa l’equip seguia funcionant bé. Però el vent cada vegada bufava més fort i els col·legiats escombraven cada vegada més cap a casa, dinàmica que no es va aturar fins al final del matx. Amb igualtat màxima es va arribar a l´últim període.

El CE Molins de Rei també va lluitar contra "el vent" arbitral // Jose Polo
El CE Molins de Rei també va lluitar contra «el vent» arbitral // Jose Polo

Cap dels dos equips era capaç d’escapar-se a l’electrònic. Qualsevol bona acció d’un conjunt era resposta ràpidament per l’altre. Els minuts anaven passant amb la tensió dels grans partits de bàsquet. A manca de 5:40 els visitants guanyaven de tres i Teo Fernández (6 punts) va fer un gran 2+1 que va aixecar els aplaudiments de la graderia visitant. Però, com el dia de la marmota, el partit es va tornar a igualar. Álvaro Burgos (10 punts) va ser expulsat per faltes i un dels àrbitres li va negar la mà al anar a saludar-lo abans d’encarar cap a la banqueta: paradigmàtic.

Llavors Juan Couto va demanar un temps mort i els seus crits als jugadors van arribar a Santiago de Compostela. El mister era conscient que si els seus donaven una mica més el partit era seu. A manca de dos minuts el matx estava igualat a 74. En un parell de ràpides accions els molinencs van agafar avantatge de dos i Jordi de Ugarte es disposava a llençar dos tirs lliures d’aquells que s’han de ficar sí o sí. I així ho va fer. El Molins va tornar defensar amb pressió a tota la pista, pilota recuperada i 2+1 d’un gran Miquel Sànchez (16 punts i màxim anotador) per decantar el partit a favor del molinenc. Al final 74 a 83. El CE Molins de Rei va tornar a recuperar sensacions després de dos partits amb derrota lluitant contra un gran equip, el CB Valls, i els àrbitres, que van bufar fort cap a casa. Són els herois del vent.

 Viu Molins de Rei va explicar el partit en directe a través de Twitter

Francisco Bellido, mito anónimo del fútbol

El fútbol fuera de los focos es más romántico, más humano. Lejos de las peleas por los derechos televisivos y noticias que no son noticia, podemos encontrar historias de amor entre personas y este deporte. Puede que no nunca sean protagonistas en tertulias de medio pelo, pero merecen ser igualmente explicados. Hace unas semanas tuve el placer de conversar con Francisco Bellido, uno de los protagonistas de estas historias anónimas, en las que la persona trasciende más allá del nombre. Ahora se retira a los 40 años después de ser el alma de la Incresa, el equipo del barrio del Canal de Molins de Rei, y quiero que la historia de este mito anónimo del fútbol también se guarde en este blog.

Entrevista publicada en Viu Molins de Rei.

Bellido va rebre el premi Esportíssim 2012 // Arxiu – David Guerrero 

Parlar de futbol a Molins de Rei és parlar de Francisco Bellido, capità de l’Atlètic Incresa -abans CER Incresa- des de fa gairebé 20 anys. Va debutar sense la majoria d’edat al primer equip dels del barri del Canal i ara, amb 40 anys, ha decidit penjar les botes definitivament. Sempre ha compaginat la pràctica esportiva amb la seva feina de policia local a una localitat del Baix Llobregat.

Rep als periodistes al Municipal Ricard Ginebreda, on xerrem durant més d’una hora a les graderies posades de manera provisional en un racó fins que s’acabi la remodelació del camp, un moment que sembla que no arriba mai. Bellido reconeix que “els ajuntaments han maltractat a l’Incresa” i diu que seguirà practicant esport fins que pugui, tot i que ara es dedicarà a l’atletisme.

Jose Polo / Laura Fernández: Com has viscut la teva última temporada com a jugador de futbol?

Francisco Bellido: Com a jugador ha estat una mica decepcionant, he jugat molt poc. L’edat no perdona i tenia companys que ho feien millor que jo. Però al final, content de com ha acabat tot amb la permanència.

Amb la desaparició del CER Incresa vas decidir retirar-te, però desprès amb la refundació del club sota el nom d’Atlètic Incresa vas tornar a jugar. Què et va fer tornar fa tres anys?
Quan desapareix el CER Incresa queda tot destrossat, no hi ha estructura. Llavors, l’Aitor Segura em demana que torni per començar el nou projecte de l’Atlètic Incresa i així, a partir de la meva tornada, poder reenganxar a altres jugadors que estaven el club anteriorment. Així vam començar un altre vegada fa tres temporades.

Després de més de 20 temporades al primer equip del club, ara deixes el futbol però no l’esport. Seguiràs practicant l’atletisme al ComeKM Molins.

A mi sempre m’ha agradat còrrer però ho feia com un complement al futbol, per agafar forma física. Ja fa un any i mig que m’ho prenc més seriosament amb el club. L’atletisme és molt diferent al futbol, ets un més en una cursa on hi han 10.000 persones i quedar el número 100, que potser sembla poc, pot tenir un gran mèrit. L’atletisme és més individual.

Francisco Bellido i esport són inseparables?

Sí, sempre m’ha agradat fer esport. El fet és trobar alguna cosa que s’adapti a tu com a persona. El futbol és molt gratificant però tens uns horaris i unes obligacions que complir i amb la família i la feina és complicat. Còrrer és diferent, vas quan vols i, de moment, a la muntanya no li han posat cadenes ni res similar.

Com es combina la vida personal amb el futbol amateur?

Ara és complicat. Tinc dos fills que també juguen i, evidentment, els dissabtes eren únicament futbol. Els nens jugaven al matí i jo a la tarda, i això si no em tocava treballar al cap de setmana. De fet, aquesta complexitat és una de les causes que m’ha fet deixar el futbol.

Al principi, quan ets petit i comences a jugar a futbol no tens responsabilitats. Els pares et porten als partits, et van a buscar als entrenaments i només has d’estudiar, però quan això canvia molta gent deixa de jugar. El pas de cadets a juvenil i de juvenil a amateur és quan més gent deixa el futbol.
Influeix molt el fet de si jugues o no jugues habitualment, si tens parella o no tens parella, la feina… De juvenil a amateur hi ha un canvi molt gran. Qui sap adaptar-se a totes aquestes circumstàncies i segueix jugant al futbol continua, però el 80% de la gent deixa de jugar o es dedica a fer-ho amb els amics. En el meu cas he tingut sort ja que la meva dona sempre ha estat interessada en els esports. Sense aquesta sort és gairebé impossible jugar fins els 40.

L’Atlètic Incresa va aconseguir l’ascens a Tercera Catalana fa dues temporades // Arxiu – Jose Polo

Es viu igual el futbol amb 15, 24 o 35 anys?

Es viu de manera similar. Semblarà una tonteria però jo tenia els mateixos nervis aquesta última temporada que la primera. Aquestes ganes, aquestes papallones a l’estomac al vestuari les he continuat tenint. És clar, però, que les coses es veuen diferent amb el pas del temps. Qui juga tants anys ha de tenir un vincle especial amb el futbol, l’essència és la mateixa ara que quan tenia 18 anys.

És a dir, ara amb 40 anys tenies els mateixos nervis abans d’un partit que els que tenies als 18?
Sí, i tot i no jugar molt. A casa, és clar, et diuen allò de “has perdut tota la santa tarda i no has jugat!, com és que hi segueixes anant?”, però tu ho veus diferent. Jo m’he compromès a seguir tota la temporada i he d’anar tota la temporada. Les ganes d’anar a jugar i a entrenar són les mateixes, ara i als 18.

Com definiries el “sentiment Incresa”?

Això és una paraula que s’ha posat de moda durant els últims anys, els sentiments sempre són complicats d’explicar. Jo he jugat tota la vida aquí, tot i no ser del barri, i és el sentiment de pertinença entre la gent i el club. Sempre hem semblat “el germà pobre” del Molins de Rei CF. L’equip del barri en contraposició a l’equip del poble. I, potser, el “sentiment Incresa” és una mica aquella rebel·lia.

Quina temporada recordes amb especial il·lusió?

És una mica estrany però recordo la primera temporada després de la meva primera retirada, que vam baixar de categoria amb en Dani “Chicha” de Papiol com a entrenador. Era un grup molt jove, els jugadors eren bons però no de més de 19 anys. Es va passar molt malament i és clar, en aquell moment et quedes amb el descens. Després, amb els any,s veus que aquella temporada la gent es va unir molt i va ser molt important en un futur.

I la pitjor temporada?

La temporada que vaig deixar el futbol per primera vegada. No jugava res i vaig dir-li a l’entrenador que no podia continuar així. Més que deixar-ho li vaig dir que si necessitava algun jugador més avançada la temporada que em tornés a trucar. I la veritat és que al final de temporada vaig jugar un parell de partits. Era l’any 2001 i l’entrenador era en Teo Carvallo, que després també va entrenar al Molins. Ara som molt amics.

Quin és el moment més complicat de la història de l’Incresa?

Fa tres temporades. La gespa artificial encara no estava instal·lada i estàvem obligats a jugar al camp del Molins de Rei CF. Es va trencar tot. Les circumstàncies van ser una mica estranyes. De fet, el nom de CER Incresa després no es va poder utilitzar ja que hi havia deutes amb la Federació Catalana de Futbol. Van ser els pitjor moments per a l’entitat. De fet l’entitat va desaparèixer tot i que es va fundar una de nova, l’Atlètic Incresa, que es la continuació de la feina feta abans.

En aquell moment va pensar que el futbol es podia acabar en el barri del Canal?

Si, m’ho vaig plantejar. Ara bé, paralelament a la junta d’aquell moment és va organitzar un altre grup de la mà d’Aitor Segura. Llavors si, és clar, vaig pensar que el futbol aquí perillava. Però sempre hi ha hagut gent interessada en que el futbol no s’esborrés del mapa del barri.

És impossible explicar aquella situació amb un sol factor. Gent que té responsabilitats i no les compleix, males decisions… però un dels factors importants d’aquella situació va ser que es prioritzés la reforma del camp del Molins de Rei CF, amb el canvi complet de tota la instal·lació, abans de posar la gespa al camp de la Incresa. Quina importància va tenir aquesta decisió de l’Ajuntament de Molins de Rei?

El CER Incresa va ser fundat l’any 1983 i la seva escola, l’EFIM, al 1983. El nom prové d’una de les constructores que va edificar al barri del Canal durant aquella època // Arxiu

Van influir molts factors, però això que comentes també va tenir el seu pes. El tema de la gespa, és cert que era el boom instal·lar-la i nosaltres vam ser dels últims camps en poder gaudir-la. Però el que més va influir va ser haver d’entrenar fora de les teves instal·lacions. Molta gent va veure com eren les instal·lacions de Molins de Rei CF i s’hi va quedar definitivament allà, fent el canvi de club. També s’ha de dir que la gestió d’aquell moment per part de la directiva no va ser l’adequada. Jo no conec les circumstàncies específiques però crec que la junta també va tenir la seva part de culpa. S’ha de dir que la situació no és tant diferent ara: el Molins de Rei CF té el camp renovat al complet i nosaltres anem per la primera part de la renovació, els vestuaris són els mateixos que els de tota la vida. Està clar que qualsevol pare que entri a les nostres instal·lacions i vegi els vestidors dubtarà si portar el seu fill o no a l’Atlètic Incresa. Segurament, se l’emportarà a un altre lloc. De fet, jo recordo que vaig construir una part dels vestuaris amb 18 anys quan estava a l’escola taller. Fixa’t si en fa d’anys!

De fet, una enquesta feta al març de 2011 entre els jugadors de Tercera Territorial deia que les instal·lacions del Ricard Ginebreda eren les pitjors de tot el grup.

És que vas a jugar contra La Guàrdia de Sant Vicenç, que té aquella fama, i et trobes amb unes instal·lacions magnífiques. O vas a jugar contra el Sector Montserratina, que el camp està dins d’un parc, i el mateix. Tampoc el Molins de Rei CF té unes instal·lacions tant bones, però si les té acceptables.

Creu que l’Incresa ha estat maltractada pels diferents Ajuntament de Molins de Rei?
Si veus les instal·lacions és evident que l’Incresa ha estat maltractada. El Molins de Rei CF té unes instal·lacions acceptables i nosaltres aquí tenim unes instal·lacions força lamentables. Mirant amb perspectiva, l’equip del poble és el Molins de Rei CF. Ara està en vies de solucionar-se, és cert, però quants anys porta el Molins de Rei CF a ple rendiment? Mai he estat dins de la directiva i he vist els números, però si és cert que a vegades m’han ensenyat els papers de les diferents subvencions que es donen a les entitats i he vist coses escandaloses. Tant escandalós com que a tu t’estant donant el 15% del que li estan donant al veí. Jo no sé quins criteris es tenen, però el que és cert és que el Molins sempre ha estat el Molins.

Creus que l’Incresa també ha estat maltractada pels mitjans de comunicació?

Hi ha detalls que dius “però com pot ser!” L’Incresa sempre ha estat al darrera del Molins en tot, en el mitjans de comunicació també. Ara les coses s’estant equilibrant una miqueta en aquest sentit, es poden llegir les cròniques dels partits. En el Viu Molins de Rei veus notícies i cròniques de l’Atlètic Incresa, més o menys, setmanalment. Les coses s’equiparen una mica.

No ens facis la rosca.

(Riures compartits) No, no faig la rosca. Ho dic sincerament. Molta gent em comenta quan traieu alguna notícia i està molt bé.

Un consell per a una persona que comenci ara a jugar al futbol.

Que miri el futbol des del punt de vista de la diversió, però amb certa seriositat. Jo sempre li dic al meu fill que vagi al futbol a divertir-se, però que s’ho prengui seriosament, sinó el puc portar al parc a jugar i no complicar-me tant la vida. La clau de tot està en que el futbol t’apassioni de debò. A mi m’han dit algunes temporades que no comptaven amb mi i, a base d’entrenar, he acabat jugant.

Després de tants anys, deixa l’entitat en bones mans?

Si, la cosa s’ha consolidat bastant. Arriben temps complicats des del punt de vista econòmic, però hi ha molt de potencial humà. Hi ha bons grups en el amateur i en el juvenil. Jo crec que el fet d’aconseguir la permanència ha unit més a la gent, i això és important. A més, hi ha una junta que està currant bastant. Aquests són els grans oblidats. Fent el treball brut, aguantant pares, amb tots els papers… si no fos per ells, no existiria el futbol.

I que mou a aquests “oblidats” a fer la seva feina?
Això em pregunto. Jo t’asseguro que els diners no són. Potser el fet de tenir fills a l’entitat, però no ho sé. Jo no ho faria, a vegades em sento egoista en aquest sentit.

Et veus tornant al l’Atlètic Incresa des d’un altre punt de vista que no sigui jugador. Per exemple, d’entrenador?

No, la meva feina m’absorbeix molt temps lliure al fer torns que canvien de tant en tant. El temps que em queda vull dedicar-lo a la família. A més, ara per ser entrenador necessites uns cursets i unes coses una mica estranyes, que a més a més són cares, i això em treu les poques ganes que tenia. Crec que últimament el futbol s’ha convertit en un negoci. En el fons això dels entrenadors està bé, ja que els entrenadors han de saber el que fan, però s’ha fet un gran negoci al voltant del futbol que no m’agrada.

És evident que el futbol és un negoci si parlem dels grans clubs, però creu que aquest ambient també ha arribat als clubs petits?

Dins dels grans clubs hi ha un negoci del qual tothom surt beneficiat. Jugadors, directius, premsa… però en el clubs petits jo em pregunto qui guanya amb aquest negoci ja que les entitats cada vegada van més ofegades econòmicament. L’any passat, per exemple, amb la nova Federació Catalana el preu de les fitxes van pujar, els preu dels àrbitres també. Tot puja però aquí el club no guanya ja que no cobra per entrades. Sí que cobra les quotes del futbol base però, evidentment, si poses un preu molt alt per aquestes quotes els nens marxen. En el gran futbol el negoci està repartit i tothom guanya, més o menys, però aquí el club en té prou amb subsistir. Si una fitxa val 100€ i tens 20 jugadors un amateur et costa 2.000€ per temporada. D’on els treus? I això oblidant-nos dels àrbitres, l’equipació… Un primer equip, ara per ara, és un problema.

Contesta’ns ràpidament amb el primer que se’t vingui al cap. Un entrenador?

Ferreiro.

Un jugador?

Rafa García, que era i és el meu millor amic.

Un president?

Joaquim Balaguer, que va ser amb el que més anys he passat.

Una persona que sense ser jugador ni entrenador hagi estat vinculada amb el club.
Roque, que durant els últims anys sempre ha estat aquí acompanyant l’equip. Li tinc molt de “carinyo”.

Imatge dels inicis del CER Incresa. Ara per ara, els vestuaris són, majoritàriament, els mateixos // Arxiu

Homenatge al bàsquet de Molins de Rei

La setmana passada el sènior masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei va aconseguir l’ascens a Primera Catalana. Un ascens que significa alguna cosa més que l’èxit esportiu en un moment determinat, significa la consolidació d’un model on es prioritza el treball als equips bases i és el premi a molts anys de treball. Voldria compartir amb vosaltres algunes coses a nivell d’homenatge.

Programa El Joc de l’Esport de Ràdio Molins de Rei del passat 14 de maig de 2012

Crònica al Viu Molins de Rei

El masculí de bàsquet puja a Primera Catalana 10 anys després

El CE Molins de Rei aconsegueix l’ascens de categoria després d’una victòria agònica contra el Martorell (82-80) amb pròrroga i cistella en l’últim sospir. 


El capità Miquel Sànchez llença a cistella // Ester Garcia

El sènior masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei ja és equip de Primera Catalana, categoria que el bàsquet molinenc no trepitja des de fa 10 anys. Els entrenats per Juan Couto ho han aconseguit després d’una tarda màgica al Poliesportiu Municipal que ha finalitzat amb una victòria agònica per 82 a 80 contra el Martorell. Els molinencs necessitaven guanyar si o si i així ho van aconseguir.




Victòria agònica a l’últim segon de la pròrroga

“Mai havia vist el Poli així” diu el capità, Miquel Sànchez en declaracions a Viu Molins de Rei. I davant l’ambient que es vivia al pavelló el Martorell no es va espantar i va plantar cara en tot moment tot i no jugar-se res en l’enfrontament. “Si ells haguessin jugat tots els partits d’aquesta manera estarien lluitant amb nosaltres” reconeix el propi Sànchez. El Molins no va trencar el partit en cap moment i, de fet, en el tercer quart l’equip visitant es va posar per davant. Tot i això, els molinencs a partir d’una bona defensa van poder remuntar fins que el Martorell va empatar el partit amb un triple des de la cantonada a manca de només dos segons per acabar. L’ascens es faria esperar.

A la pròrroga, el Martorell, sense nervis, va sortir millor aconseguint posar-se 4 punts per sobre a manca de només un minut. Dues bones defenses unides a encerts anotadors van permetre al CE Molins de Rei empatar i una errada en els tirs lliures de l’equip visitant deixava la possessió a favor dels molinencs a només 10 segons d’acabar. I aquí arribà la màgia del bàsquet, un esport no apte per cardíacs. Després d’un llançament errat, Noël de Boilsorin agafava un rebot indescriptible i, sense saber com, la clavava de dos donant l’ascens al seu equip gairebé a la mateixa hora que el grec Giorgios Printezis li donava l’Eurolliga a l’Olympiacos en una jugada similar. Noël i Printezis, dos homes que amb un acte gairebé reflex han traslladat la mateixa emoció a un pavelló, la de la victòria en l’últim segon que dona la glòria. Bàsquet.


La recompensa a una temporada immensa 
El sènior masculí de bàsquet del CE Molins de Rei veu d’aquesta manera els resultats de la feina ben feta durant tota la temporada. “El camí ha estat molt llarg”, ha dit l’entrenador, Juan Couto, en declaracions a Viu Molins de Rei“S’han fet coses molt complicades amb un equip amb la meitat de la plantilla nova i, a més a més, molt jove” reconeix. Per exemple, el seu equip va aconseguir 17 victòries consecutives en una lliga molt igualada on han suat de valent per aconseguir l’ascens. Segons el gallec, una de les claus ha estat“poder treballar amb tranquil·litat durant tres temporades en un club com el CE Molins de Rei on importa més el creixement que el resultat”. El camí del retorn del bàsquet molinenc a Primera Catalana ha estat més llarg que el de Santiago, la seva ciutat, i ha durat ni més ni menys que 10 anys. Però ha valgut la pena.

Aquesta és la crònica que van publicar al blog de la secció de bàsquet.

Del pleno al Twitter

Los regidores nos siguen con sus
smartphones o tablets en directo // Viu Molins de Rei

La idea es clara: creemos que hacer un directo tradicional de un pleno de más de cuatro horas es un tostón. O estás metido en política o eres muy freak (lo cual es respetable) o te cansas al ver o escuchar un pleno municipal de más de cuatro horas, como suelen ser en Molins de Rei y en muchos pueblos.

La solución que utilizamos en Viu Molins de Rei hace casi ya dos años es sencilla: utilizar la posibilidades que ofrece Twitter. Un periodista va a la sala de plenos y hace un livetweeting, o dicho de una manera normal fuera de argots estúpidos, no para de tuitear durante toda la sesión. Actualiza una vez cada cuatro o cinco minutos para no saturar el timeline y se cuelga un la transmisión en el diario para que la gente lo pueda ir siguiendo en directo. Además, utilizando el hashtag #plemolins los ciudadanos e incluso los mismos regidores participan.


Después del pleno, hacemos un Storify con las interacciones más interesantes y nuestros tweets y así la gente puede ver una especie de crónica sobre el pleno correspondiente unos minutos después de que este acabe. Después ya haremos los contenidos más elaborados pero, de momento, ya te puedes hacer una idea rápida sobre lo que ha pasado en el pleno.

Ventajas

  • Mucho más interesante y fácil de seguir para los ciudadanos. 
  • No necesitas más que una conexión a Internet para realizarlo. 
  • El público tiende a participar y se han llegado a construir debates paralelos muy interesantes. Cuesta mucho generar interés en la política pero, a veces, se consigue. 
Inconvenientes 
  • Dejas por el camino muchos matices del debate político imposibles de resumir en 140 caracteres.  
Os dejo un ejemplo con el resumen del pleno del mes de abril. 

Seguimos pactando con el hambre #1demayo

Este blog comenzó cuando la crisis económica ya era innegable y se observaban sus primeras consecuencias directas sobre las personas con una entrada titulada El pacto del hambre. El post explicaba la historia del cierre de la fábrica de la empresa americana de fabricación de yantas de coche Hayes Lemmerz en Sant Joan Despí. 140 personas sin trabajo que también se resumieron en un reportaje para Ràdio Molins de Rei y que, a partir de este blog, tuvieron eco en algunos medios comarcales.

Han pasado casi dos años y medio y no es que estemos igual, vamos a peor. Una de las noticias más leídas de 2011 en Viu Molins de Rei fue la historia de los trabajadores de la pequeña empresa de retractilados Euroretractil. Primero, fueron despedidos en una mañana por sorpresa y sin explicación alguna. Como es normal, por mucho que nos quieran hacer ver que no, decidieron protestar delante de otro negocio de su antiguo jefe y este, para más inri, decidió denunciarlos por las protestas hace unas semanas. Fue tan sonrojante que la noticia traspasó las fronteras de la prensa local para ser recogida por medios como el El Triangle. Finalmente el señor no se presentó al juicio y los trabajadores quedaron libres.

Hemos pasado de estar indefensos a tener que poner la otra mejilla. Es triste pero es así. Seguimos pactando con el hambre pero esta cada vez tiene una situación más poderosa al comenzar las negociaciones. No nos queda ni el derecho a pataleo. Lo explica el compañero periodista Roger Castillo en su blog. Parece que la sociedad llega a límites insospechados de perversión pero, cuando creemos que ya no nos quedaba nada más por ver, esta se supera. Feliz 1 de mayo.

Libertad informativa

Hace unas semanas colgué esta foto en mi perfil de Facebook, Twitter y Google +. A la gente le gustó bastante así que la dejo también por el blog.

Es bastante explícita, mi titular en Viu Molins de Rei sobre la passada Fira de la Candelera «El fred congela la 161a Fira de la Candelera» y el titular del panfleto informativo del Ayuntamiento «La Fira venç el fred».

Sí, soy un privilegiado. Que dure. Puede que un día explique el precio de este privilegio.