Ahir, Ràdio Molins de Rei va recuperar els tradicionals Premis de la Ràdio, que no es feien des de la mort del seu antic director, Miquel Armengol.
Aquesta recuperació és una mostra més de que l’emissora municipal, amb l’esforç de tot el seu equip de profesionals i els seus col·laboradors, ha aconseguit refer-se en temps complicats. Quan molts mitjà de comunicació públics desapareixen ella creix. Poc a poc, amb errades i encerts, defectes i virtuts, però creix. Es manté viva, més viva que mai.
Dins dels premis dels que parlàvem m’ha tocat fer de portaveu del jurat de la categoria d’esports. Us deixo amb l’speach que vaig fer al Foment Cultural i Artístic i que va donar pas a l’entrega del premi esports a l’Inés Solana.
Primer de tot, gràcies a tothom per estar aquesta nit aquí. Amb la vostre presència, poseu el vostra granet de sorra per mantenir aquesta ràdio viva en un context on sembla que desfer-se dels mitjans de comunicació locals és gratuït. Gràcies per fer que l’esperit crític voli lliure a través de les ones, com a mínim, a Molins de Rei.
Porto una pila d’anys encarregant-me de la informació esportiva en aquesta emissora. Des de fa menys temps, també em dedico als esports en altres indrets. En aquesta experiència, he conegut a tot tipus d’esportistes però jo els dividiria, bàsicament, entre dos tipus: En primer lloc, aquelles persones que dediquen una part de la seva vida als esports i, en segon terme, aquelles que, a més a més de dedicar-hi temps, adopten la cultura de l’esport com una forma de vida.
El jurat d’Esports considerem, sense cap mena de dubte, que la premiada d’aquesta nit és una persona de la segona categoria. Durant l’any 2011, el sènior femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei va aconseguir l’ascens a la segona categoria més important a nivell estatal. Hores i hores d’esforç que es quedaven sense recompensa per la crisi econòmica, l’equip no es podia costejar els desplaçaments arreu d’Espanya, i, tot i cercar patrocini a tort i a dret, aquest any segueixen disputant la Primera Catalana.
Començant aquesta nova temporada li preguntava a la premiada en una entrevista pel desencant, per la frustració, per la tristesa d’aquesta situació. Les seves respostes ens van ensenyar que la seva experiència durant aquest 2011 va molt més enllà dels èxits esportius. La passió per l’handbol, l’esperit de superació, la constància, la cultura de l’esport, estaven totalment intactes.
És en les situacions més complicades on s’ha fet forta i ha brillat, més que mai, amb llum pròpia. Sempre valenta, sense complexes, amb passió, amb paciència, amb dedicació, amb coratge, amb esport. Ara, és el moment de donar-li un reconeixement a l’eterna capitana del sènior femení d’handbol. Perquè, quan la vida l’ha atacat,ella, ha sortit a la contra. El premi esports 2011 és per… INÉS SOLANA! Felicitats.
Divendres vam fer-li una entrevista al Joc de l’Esport
