Archivo de la etiqueta: Ràdio Molins de Rei

Ràdio Molins de Rei premia a Noelia Caballero

La categoría de deportes de los Premios Ràdio Molins de Rei 2012 ha sido para Noelia Caballero, una deportista con mucho presente pero con aún más futuro. Hace poco os explicaba su historia por aquí.

Aprovechamos la ocasión para hacer una pequeña reivindicación de los deportes minoritarios y del deporte femenino.

Adjuntamos también un podcast con una entrevista hecha unos minutos antes del inicio de la gala (comienza sobre el minuto 38). Caballero explica, entre otras cosas, sus retos de futuro. 

Seguiremos dando guerra en COM Ràdio

La foto es de noviembre de 2009, de la primera vez que empuñé un micro de COM Ràdio. Era una colaboración entre la emisora y el Futur és Ara (os dejo el enlace a los restos que quedan a él por Internet ya que la web nos la cargamos) de Ràdio Molins de Rei, una de las 136 emisoras sindicadas de la COM. Ellos nos dejaban el material y lo montaban todo y nosotros hacíamos el programa para la radio local flipando con tanta tecnologia. El motivo era el Salón del Manga y fue un cachondeo de programa de cuatro horas en el que me dediqué, inalámbrico al hombro, a buscar historias curiosas por la Farga de Hospitalet. Disfraces, comida exótica, gente con peinados de personajes Manga, otros con carteles pidiendo abrazos gratis (sí, le dimos un abrazote a una chavala en directo) en resumen, freakismo en estado puro en unos metros cuadrados y yo con un micro por allí. La chica de la foto fue la primera entrevistada y mi inseparable Estel Tort no paraba de hacer fotos, para nosotros aquello era no sé, el cielo. Iba con un pañuelo que le cubría toda la espalda, una falda negra de dibujos animados y unos calcetines por las rodillas al estilo Magic Johnson.

– ¿De qué vas disfrazada? – pregunté

 – No voy disfrazada – me respondió, y como no me sé estar callado le dije

– ¿Pero tu vas a trabajar así?

– Sí, así mismo. Y las cosas me van muy bien.
Su respuesta ni se llego a escuchar demasiado ya que en el pequeño estudio central las carcajadas volaban por doquier. Momentos.

Después de eso, recorrí casi todo el mundo el que pude o me dejaron. Me subí en una nube que me llevó por pabellones, campos de fútbol, pistas de tenis, aeropuertos (la que liaron con Cesc)… y trabajé y trabajé y trabajé y conocí a un grupo de profesionales de los que aprendí muchas cosas y que quedaran en mi recuerdo para siempre, y quizás sea eso lo que me quede para siempre, las vivencias. Todo pasó tan y tan rápido… a todo esto, mi «hijo» seguía creciendo y, fíjate, que ahora ya casi es un hombre de provecho del que cada día me siento más orgulloso.

No me dio tiempo a bajarme de la nube y ya estaba metido en otra aventura, preciosa. Comencé con la sensación de estar en un sitio nuevo pero, al mismo tiempo, en mi casa. No preguntes la razón de esto y puede que sea contradictorio pero es así. El primer día no puse caras, ya las conocía, pero me tocó hacer una conexión des de la piscina de Molins de Rei, con el waterpolo, la Copa Catalunya, y eso son cosas del destino. Entonces, volví a otra vez a pabellones, campos de fútbol, ruedas de prensa, marchas populares y todo tipo de sitios que te puedas imaginar y trabajé y trabajé y trabajé y conocí a otro equipo de profesionales de los que no solo aprendí muchas cosas, sino de los que seguiré aprendiendo. Seguiremos dando guerra, gracias por hacerlo posible. 

Homenatge al bàsquet de Molins de Rei

La setmana passada el sènior masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei va aconseguir l’ascens a Primera Catalana. Un ascens que significa alguna cosa més que l’èxit esportiu en un moment determinat, significa la consolidació d’un model on es prioritza el treball als equips bases i és el premi a molts anys de treball. Voldria compartir amb vosaltres algunes coses a nivell d’homenatge.

Programa El Joc de l’Esport de Ràdio Molins de Rei del passat 14 de maig de 2012

Crònica al Viu Molins de Rei

El masculí de bàsquet puja a Primera Catalana 10 anys després

El CE Molins de Rei aconsegueix l’ascens de categoria després d’una victòria agònica contra el Martorell (82-80) amb pròrroga i cistella en l’últim sospir. 


El capità Miquel Sànchez llença a cistella // Ester Garcia

El sènior masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei ja és equip de Primera Catalana, categoria que el bàsquet molinenc no trepitja des de fa 10 anys. Els entrenats per Juan Couto ho han aconseguit després d’una tarda màgica al Poliesportiu Municipal que ha finalitzat amb una victòria agònica per 82 a 80 contra el Martorell. Els molinencs necessitaven guanyar si o si i així ho van aconseguir.




Victòria agònica a l’últim segon de la pròrroga

“Mai havia vist el Poli així” diu el capità, Miquel Sànchez en declaracions a Viu Molins de Rei. I davant l’ambient que es vivia al pavelló el Martorell no es va espantar i va plantar cara en tot moment tot i no jugar-se res en l’enfrontament. “Si ells haguessin jugat tots els partits d’aquesta manera estarien lluitant amb nosaltres” reconeix el propi Sànchez. El Molins no va trencar el partit en cap moment i, de fet, en el tercer quart l’equip visitant es va posar per davant. Tot i això, els molinencs a partir d’una bona defensa van poder remuntar fins que el Martorell va empatar el partit amb un triple des de la cantonada a manca de només dos segons per acabar. L’ascens es faria esperar.

A la pròrroga, el Martorell, sense nervis, va sortir millor aconseguint posar-se 4 punts per sobre a manca de només un minut. Dues bones defenses unides a encerts anotadors van permetre al CE Molins de Rei empatar i una errada en els tirs lliures de l’equip visitant deixava la possessió a favor dels molinencs a només 10 segons d’acabar. I aquí arribà la màgia del bàsquet, un esport no apte per cardíacs. Després d’un llançament errat, Noël de Boilsorin agafava un rebot indescriptible i, sense saber com, la clavava de dos donant l’ascens al seu equip gairebé a la mateixa hora que el grec Giorgios Printezis li donava l’Eurolliga a l’Olympiacos en una jugada similar. Noël i Printezis, dos homes que amb un acte gairebé reflex han traslladat la mateixa emoció a un pavelló, la de la victòria en l’últim segon que dona la glòria. Bàsquet.


La recompensa a una temporada immensa 
El sènior masculí de bàsquet del CE Molins de Rei veu d’aquesta manera els resultats de la feina ben feta durant tota la temporada. “El camí ha estat molt llarg”, ha dit l’entrenador, Juan Couto, en declaracions a Viu Molins de Rei“S’han fet coses molt complicades amb un equip amb la meitat de la plantilla nova i, a més a més, molt jove” reconeix. Per exemple, el seu equip va aconseguir 17 victòries consecutives en una lliga molt igualada on han suat de valent per aconseguir l’ascens. Segons el gallec, una de les claus ha estat“poder treballar amb tranquil·litat durant tres temporades en un club com el CE Molins de Rei on importa més el creixement que el resultat”. El camí del retorn del bàsquet molinenc a Primera Catalana ha estat més llarg que el de Santiago, la seva ciutat, i ha durat ni més ni menys que 10 anys. Però ha valgut la pena.

Aquesta és la crònica que van publicar al blog de la secció de bàsquet.

Seguimos pactando con el hambre #1demayo

Este blog comenzó cuando la crisis económica ya era innegable y se observaban sus primeras consecuencias directas sobre las personas con una entrada titulada El pacto del hambre. El post explicaba la historia del cierre de la fábrica de la empresa americana de fabricación de yantas de coche Hayes Lemmerz en Sant Joan Despí. 140 personas sin trabajo que también se resumieron en un reportaje para Ràdio Molins de Rei y que, a partir de este blog, tuvieron eco en algunos medios comarcales.

Han pasado casi dos años y medio y no es que estemos igual, vamos a peor. Una de las noticias más leídas de 2011 en Viu Molins de Rei fue la historia de los trabajadores de la pequeña empresa de retractilados Euroretractil. Primero, fueron despedidos en una mañana por sorpresa y sin explicación alguna. Como es normal, por mucho que nos quieran hacer ver que no, decidieron protestar delante de otro negocio de su antiguo jefe y este, para más inri, decidió denunciarlos por las protestas hace unas semanas. Fue tan sonrojante que la noticia traspasó las fronteras de la prensa local para ser recogida por medios como el El Triangle. Finalmente el señor no se presentó al juicio y los trabajadores quedaron libres.

Hemos pasado de estar indefensos a tener que poner la otra mejilla. Es triste pero es así. Seguimos pactando con el hambre pero esta cada vez tiene una situación más poderosa al comenzar las negociaciones. No nos queda ni el derecho a pataleo. Lo explica el compañero periodista Roger Castillo en su blog. Parece que la sociedad llega a límites insospechados de perversión pero, cuando creemos que ya no nos quedaba nada más por ver, esta se supera. Feliz 1 de mayo.

Top 4 Lliga Catalana balonmano femenino

Hace unas semanas os explicaba que estaba preparando unas retransmisiones via streaming de unos partidos de balonmano femenino, concretamente del top 4 de la Lliga Catalana.

Después de pensarlo mucho, descartamos utilizar smartphones y apostemos por una webcam con posibilidad de emitir en HD a través de la plataforma Ustream. El resultado no ha sido malo del todo pero el principal problema ha sido la potencia de la conexión ADSL que teníamos en el pabellón. Esto ha producido que la imagen se vea entrecortada pese a que en el segundo partido intentamos bajar la resolución. Este es el resultado.

Además del vídeo, introducimos un widget de Twitter en la noticia para que la gente se fuese guiando también por ese canal. La verdad es que ya hay ganas de volverlo a repetir intentando mejorar algunos aspectos.

Después del directo las crónicas de los partidos  publicadas después combinando vídeo, texto y fotografías han quedado bastante vistosas.

Una buena experiencia que demuestra que, hoy en día, no se necesitan grandes infraestructuras para hacer cosas que, hace solo unos años, parecían impensables.

El ordenador emisor de imágenes estaba conectado a una  pequeño transistor que sintonizaba Ràdio Molins de Rei en la que también sonaba nuestra retransmisión // Lucas Amillano
Servidor entrevistando al alcalde, Xavi Paz, y David Guerrero de fondo controlando todo // Lucas Amillano

———–

El esfuerzo de las jugadoras del Club Esportiu Molins de Rei merece uno o mil post enteros, si escucháis las palabras de la capitana, Inés Solana, posiblemente entiendan los motivos.Se pueden encontrar en este programa de radio. 

Ràdio Molins de Rei premia a Inés Solana

Ahir, Ràdio Molins de Rei va recuperar els tradicionals Premis de la Ràdio, que no es feien des de la mort del seu antic director, Miquel Armengol.

Aquesta recuperació és una mostra més de que l’emissora municipal, amb l’esforç de tot el seu equip de profesionals i els seus col·laboradors, ha aconseguit refer-se en temps complicats. Quan molts mitjà de comunicació públics desapareixen ella creix. Poc a poc, amb errades i encerts, defectes i virtuts, però creix. Es manté viva, més viva que mai.

Dins dels premis dels que parlàvem m’ha tocat fer de portaveu del jurat de la categoria d’esports. Us deixo amb l’speach que vaig fer al Foment Cultural i Artístic i que va donar pas a l’entrega del premi esports a l’Inés Solana.

Primer de tot, gràcies a tothom per estar aquesta nit aquí. Amb la vostre presència, poseu el vostra granet de sorra per mantenir aquesta ràdio viva en un context on sembla que desfer-se dels mitjans de comunicació locals és gratuït. Gràcies per fer que l’esperit crític voli lliure a través de les ones, com a mínim, a Molins de Rei.

Porto una pila d’anys encarregant-me de la informació esportiva en aquesta emissora. Des de fa menys temps, també em dedico als esports en altres indrets. En aquesta experiència, he conegut a tot tipus d’esportistes però jo els dividiria, bàsicament, entre dos tipus: En primer lloc, aquelles persones que dediquen una part de la seva vida als esports i, en segon terme, aquelles que, a més a més de dedicar-hi temps, adopten la cultura de l’esport com una forma de vida.

El jurat d’Esports considerem, sense cap mena de dubte, que la premiada d’aquesta nit és una persona de la segona categoria. Durant l’any 2011, el sènior femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei va aconseguir l’ascens a la segona categoria més important a nivell estatal. Hores i hores d’esforç que es quedaven sense recompensa per la crisi econòmica, l’equip no es podia costejar els desplaçaments arreu d’Espanya, i, tot i cercar patrocini a tort i a dret, aquest any segueixen disputant la Primera Catalana.  

Començant aquesta nova temporada li preguntava a la premiada en una entrevista pel desencant, per la frustració, per la tristesa d’aquesta situació. Les seves respostes ens van ensenyar que la seva experiència durant aquest 2011 va molt més enllà dels èxits esportius. La passió per l’handbol, l’esperit de superació, la constància, la cultura de l’esport, estaven totalment intactes.

És en les situacions més complicades on s’ha fet forta i ha brillat, més que mai, amb llum pròpia. Sempre valenta, sense complexes, amb passió, amb paciència, amb dedicació, amb coratge, amb esport. Ara, és el moment de donar-li un reconeixement a l’eterna capitana del sènior femení d’handbol. Perquè, quan la vida l’ha atacat,ella, ha sortit a la contra.  El premi esports 2011 és per… INÉS SOLANA! Felicitats.

Divendres vam fer-li una entrevista al Joc de l’Esport

La ràdio és vida i, la vida, es la cosa més productiva que existeix

Hoy los problemas técnicos de Ràdio Molins de Rei  me han obligado a hacer una versión reducida de El Joc de l’Esport. El caso es que me ha dado por pensar y he decidido compartir esto con mis oyentes. Quisiera compartirlo también con vosotros.


Avui ens veiem obligats a fer una versió reduïda del programa per culpa dels problemes tècnics que pateix Ràdio Molins de Rei.

Aquesta situació, m’ha fet pensar i, si em permets i et quedes durant un minutet a l’atre costat del transistor t’explicaré una història.

Molta gent creu que la feina que fem des de Ràdio Molins de Rei, no té cap sentit. La paraula màgica per creure això és productivitat. Som rentables? Portem calés? Tenim un gran grup d’empresaris al darrera de nosaltres?

No, no tenim aquests empresaris. Tu, que m’escoltes des de casa mentre fas el dinar…creus que som necessaris?

Mirin, servidor, tenia 17 anyets quan va arribar aquí. No m’agradava estudiar, a més a més, tot i que els meus pares sempre em deien el contrari, no creia que tot això que em deien a l’institut m’acabaria servint per alguna cosa. Aquesta situació, potser, et recorda a la del teu fill o a la del teu nét o a la del jove de la casa del costat.

Jo, vaig arribar aquí. Vaig conèixer a en Miquel Armengol, a l’Oriol Romeu i al meu germà gran radiofònicament parlant, en David Guerrero. Va ser gràcies a la ràdio i a aquestes persones que vaig «endreçar» la meva vida.

Un objectiu, dedicar-me a fer ràdio. Una força interior que m’acompanya i que m’ha fet moure el cul per estudiar de valent per poder fer el grau de periodisme.

Estimats oients, a mi, Ràdio Molins de Rei m’ha canviat la vida.

Som 200 col·laboradors que fem això de manera altruista. Som 200 persones que donem a conèixer el que passa al poble a través de les entitats. Som 200 ànimes a les que, la ràdio, ens ajuda a ser, cada dia, una mica més feliços.

Ara, la ràdio es passa per dificultats. Sembla que, aquesta vegada, el problema tècnic no és tant greu finalment i que tota la feina es podrà salvar a principis de la setmana vinent.

Avui, vull fer una crida a tothom que m’escolti. Quan els problemes més greus arribin, que segur que ho faran, ens hem d’aixecar i defensar Ràdio Molins de Rei.

La ràdio és vida i, la vida, es la cosa més productiva que existeix.

Un any d’esport a Molins de Rei

No m’imaginava que l’aventura d’agafar un dels programes més mítics de Ràdio Molins de Rei fos tant profitosa. Ara ja porto tres anys fent El Joc de l’Esport  i tot i que el llistó estava molt alt de la mà de l’Àlex Àlvarez, la veritat és que estic orgullós de la feina feta encara que, com sempre, es pot millorar, i molt. En tot cas, vull compartir amb vosaltres un resum de l’últim any de feina a la ràdio.

#Wiliveasino un tema en el que todos nos debemos implicar

Windows Live, la red social de la compañía Microsoft, está repleta de miles de perfiles con contenido pornográfico infantil que se mueven con total impunidad por la red.

Esta impunidad está causada por dos factores: en primer lugar el poco interés que tiene la multinacional por solucionar un problema que nos afecta a todos ya que, todo el mundo que tiene una cuenta de correo electrónico @hotmail o @msn y todos los usuarios del famoso Messenger están dentro de ella. Y, en segundo lugar, nos encontramos delante de una clase política que muestra ineficiencia al no poder cambiar la legislación que impide poder actuar sobre estos perfiles de una manera  directa. Tenemos que recordar que la primera red social en la que se registran los usuarios más jóvenes es precisamente messenger y que por lo tanto todos los niños están sujetos a poder-se encontrar con este tipo de perfiles.

Me acerque a este tema de la mano de un gran blog http://www.mmadrigal.com/ de una persona que se ha implicado desde hace más de un año denunciando más de 3000 perfiles ilegales a las autoridades españolas y a la propia compañía. Esta mañana he tenido el placer de acercarme un poco más al tema entrevistando para El Futur és Ara de Ràdio Molins de Rei a dos personas implicadas en la lucha contra esta lacra, Sonia Diez (@soniadiez) y Mariola Corega (@MariolaCorega). Ellas están trabajando en contra de esta lacra y las podéis escuchar aquí (http://blip.tv/dashboard/episode/3825043) Con la ayuda de otras personas, han creado este grupo en facebook: Exigimos la eliminación de la pornografía infantil en Windows Live.

Justo después de la entrevista he leído un twitt de @guerreando que decía lo siguiente: No nos mires, únete! Desde el Polo me aplico el cuento y pienso poner mi pequeño granito de arena alertando sobre el tema. El primer paso ha sido la entrevista de hoy, en breves (cuando acabe exámenes) escribiré para Llums de la Ciutat intentando hacer una pequeña investigación y Llobregat Media me pidió si podían utilizar mi material a lo cual un servidor respondió que por supuesto. Tengo muchas preguntas que espero poder resolver.