Senyors presidents:
Em permeten, en gratitud per la seva cordial invitació a utilitzar diferents softwares de les seves empreses gratuïtament, estar preocupat per les poques mesures de seguretat que posen en disposició d’un gran grup dels seus usuaris, els menors?
Heu estat capaços d’adaptar-vos al món 2.0 amb un èxit empresarial sense precedents. Amb grans beneficis de milions i milions de dòlars. Un, creant serveis com Windows Live o Meesenger, que han fet les delícies de milers i milers de nens arreu del món. L’altre creant la xarxa social més potent del planeta i fent-nos canviar, en certa manera, la nostra manera de socialitzar-nos. Heu fet una gran tasca per el desenvolupament de les TIC i per aproximar les distàncies entre les persones però, quina gran taca tenen permetin allotjar-se a les vostres xarxes a desenes i desenes de pedòfils i deixant-los actuar lliurement!
Grans gurus del doscerisme s’han atrevit a tractar-los com a revolucionaris per el bé de la societat, d’elevar-los en pro dels seus serveis i fer apologia del 2.0 en general. No vull dir que tot el que aquests han dit sigui res més que una farsa, però jo, explicaré una part de la realitat de les xarxes socials. Una part que s’intenta ocultar per part d’uns i altres sota una gran manta d’interessos i milions de dòlars. El meu deure es parlar, no puc ser còmplice.
Començaré explicant la temàtica de la situació de la pedofília a les vostres xarxes socials.
Centenars i centenars de pedòfils, persones amb un interès sexual nostrat pels nens i nenes, circulen per les seves xarxes sense cap tipus de restricció o control. Aquests, aprofiten les seves plataformes per crear comunitats compartint informació a totes llums il·legal i cercar víctimes. Vostès, intenten esquivar el tema com si amb vosaltres no fos la cosa i, a més a més, lucrant-se amb aquests delictes. Són còmplices. També ho són polítics i mitjans de comunicació que, tot i tindre en el seu poder diferent documentació i probes sobre la lamentable situació, miren cap a un altre costat ja que no està de moda parlar malament de vosaltres. Està de moda parlar bé i fer-li el joc tot utilitzant l’etiqueta 2.0 com a solució tots els nostres mals.
Ja fa molt de temps, més d’un any, que un grup de persones es dediquen a denunciar aquests abusos explícits a menors a les vostres xarxes. Aquestes persones, demostren que els fets dels que parlem són molt més que un problema aïllat. Els perfils públics oberts a Windows Live on es mostren violacions de tot tipus a menors d’edat estan a l’ordre del dia. Els grups de Facebook on s’utilitzen reclams subtils per arreplegar informació sobre possibles víctimes també. No és estrany, si busques una mica, trobar-se amb gent que cerca explícitament nens per poder contactar amb ells amb fins no gaire lícits dins la xarxa de Microsoft. Galeries de fotos amb fel·lacions i multitud de postures a quina més vergonyosa es poden trobar fàcilment i si, gairebé totes, d’accés públic. Si mirem a l’empresa de Califòrnia més del mateix.
Senyors, vosaltres feu ben poc per a que tot això no passi! Windows Live, té un sistema totalment inoperant d’eliminar aquest continguts. Prova d’això és que dels més de 800 perfils denunciats per Marcelino Madrigal, un dels bloggers més implicats amb aquesta lluita, des de juliol de 2010, 600 segueixen oberts avui. Aquest senyor ha denunciat més de 3000 perfils en el 2010. Facebook també té un sistema molt poc àgil alhora de desactivar aquesta documentació. Tot i que és més eficient que la xarxa a la que tothom qui utilitza Meesenger en forma part, es ben fàcil trobar aquestes burrades dins les seves fronteres. Cap de les dues empreses, denuncia a les autoritats a les persones que gestionen aquest contingut. La seva actuació acaba al tractar la situació dins del seu àmbit i amb els seus mitjans més que dubtosos. A més a més, ni una ni l’altre opta per una actitud proactiva envers el problema. Prenen les seves mesures desprès de que el conflicte ja estigui a la xarxa i no pas abans.
Vosaltres teniu gran part de culpa, però no pas tota! Passeu per sobre d’aquest assumptes perquè us deixen i no us regulen com es tindria que fer! Polítics de l’Assemblea de Madrid, persones del Ministeri de Presidència i del d’Igualtat tenen dades sobre la temàtica. S’ha fet arribar documentació a diverses persones com la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, el Sotpresident del Grup Parlamentari Socialista de la Comunitat de Madrid, José Cepeda, la Sotpresidenta del Parlament de Madrid, Cristina Cifuentes, la diputada a la d’IU a L’Assemblea de Madrid, Reyes Montiel, al Defensor del Menor, Arturo Canalda i al Ministeri de Presidència a través del seu compte a Twitter. Cap d’ells, ha estat capaç de fer una proposta amb cap i ulls per intentar perseguir aquests delictes dels que parlem. Cap d’ells, ha tingut ha prioritzat la seva feina en aquest sentit. Tots, han mostrat un discurs condemnant la pedofília per desprès deixar el tema en un costat de l’escriptori aparcat, com si la protecció dels menors fos una cosa secundària.
Ah! i no, no m’oblido dels mitjans de comunicació! S’ha explicat la temàtica i el problema aportant proves significatives a les redaccions de diaris com Público, El País o 20 Minutos. A televisions com La Sexta o Cuatro. A ràdios com la Cadena Ser. Desprès de fer-ho, la resposta és el silenci. Un silenci que fa mala olor al veure un munt de notícies que parlen sobre els beneficis del 2.0 i el gran canvi que donen les xarxes socials a les nostres vides oblidant-se completament que això també implica certs perills.
Senyors Bill Gates i Mark Zuckerberg, ha arribat el moment de concloure.
Acuso a les vostres empreses de mantenir una actitud poc responsable amb l’infància. Els mitjans que utilitzeu per perseguir la pedofília a les vostres xarxes són, inqüestionablement, insuficients. El fet de no denunciar aquests abusos a les autoritats significa que esteu faltant a la responsabilitat social que qualsevol empresa te.
Acuso al senyor Defensor del Menor, Arturo Canalda, de no trobar solucions adequades per aquest tema.
Acuso als polítics Bibiana Aído, Jose Cepeda, Cristina Cifuentes i Reyes Montiel de, tot i tenir l’informació adequada, no impulsar les possibles solucions legislatives contra aquest tema.
Acuso als mitjans de comunicació que abans he citat, de mantindre un silenci còmplice sobre aquesta problemàtica que ens ocupa.
Fent aquestes acusacions, sóc conscient de estar a prop de la línia que marca la llibertat d’expressió i d’informació. Voluntàriament, m’exposo a patir aquests riscos.
No conec a les persones a les que acuso, no lis tinc ni rancor ni odi. Aquestes línies són únicament una petita aportació per intentar solucionar el tema o, com a mínim, donar-lo a conèixer.
Únicament tinc un desig, que es faci justícia, que es persegueixin a tots aquests pedòfils que estan cometen delictes en contra de les persones més fràgils, els nens. Que mai més aquests estiguin lliures per les xarxes socials sinó presos complint pena.
Senyors dirigents de Windows Live i Facebook, rebin el meu més sincer respecte.
